IRPF.  El Tribunal Suprem conclou que no es poden computar pèrdues fiscals en les transmissions lucratives per causa de donació

Tribunal Suprem. Resum Sentència de 12 d'abril de 2024

La Llei IRPF considera a les donacions com a alteracions patrimonials en seu del donant i, per tant, aquestes ha de tributar com a guany de patrimonial per la diferència entre el valor d'adquisició i el valor de transmissió del bé donat . Malgrat això, la normativa de l'IRPF estableix que no es computaran les pèrdues patrimonials degudes a les transmissions lucratives.

Per contra, el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, va considerar que en les donacions cal diferenciar dos tipus de pèrdues: (1) la “pèrdua econòmica”, és a dir la que es produeix al donant pel lliurament de l'actiu donat, (2) la "pèrdua fiscal", que es produiria en el cas que el valor de l'actiu donat fos inferior al valor d'adquisició per al donant.

El TSJ de València considera en la sentència que la limitació a l'IRPF al còmput de les pèrdues patrimonials en donacions només afecta la “pèrdua econòmica” i, per això tant, la possible “pèrdua fiscal” que es pugui produir en una donació sí que s'ha de computar a l'IRPF del donant.

Malgrat aquesta interpretació del TSJV, el Tribunal Suprem anul·la la sentència recorreguda i conclou que, en una donació, no és possible computar a la base imposable de l'IRPF del donant ni la “pèrdua econòmica”, ni la possible “pèrdua fiscal”, aplicant un criteri literal de la norma de IRPF i per tant, continuarà sense ser deduïble.

 

 

Impost sobre Societats.  La Direcció General de Tributs manté el seu criteri: les deduccions de R+D+i només es poden consignar en l'autoliquidació corresponent a l'exercici de la seva generació.

 

La Direcció General de Tributs nega la possibilitat de consignar la deducció per R+D+it en un exercici posterior al de la seva generació. Confirma així la continuïtat del canvi de criteri realitzat a les seves consultes V1510-22 i V1511-22, que va excloure la possibilitat de consignar les deduccions en una autoliquidació posterior a l'exercici en què es van produir les despeses que van generar el dret a la deducció

Val a dir que aquest criteri es confronta amb la resolució del TEAC i la STS del Tribunal Suprem de 24-10-23 que havien avalat la possibilitat d’acreditar i aplicar les deduccions de R+D+i en autoliquidacions d’exercicis posteriors a aquells en què es van produir les despeses generadores del dret a la deducció. Veurem com acaba.

 

Impostos Especials. El Tribunal Suprem declara que és il·legal el tram autonòmic de l'impost sobre hidrocarburs

En tres sentències recents de setembre l'Alt Tribunal estableix els qui poden reclamar a Hisenda la devolució de l'impost sobre Hidrocarburs i les vies per sol·licitar la indemnització pels perjudicis derivats de la seva aplicació.

La ressent sentència del Tribunal Suprem sobre el tram autonòmic de l'impost sobre hidrocarburs (IEH), conegut com a 'cèntim sanitari', conclou que les persones o entitats afectades a qui se'ls hagués cobrat aquest tribut tenen dret a la devolució de les quantitats que haguessin aportat indegudament. El Suprem també ha recordat que durant els anys 2013 al 2018, la Llei 38/1992 del 28 de desembre, d'impostos especials va facultat a les comunitats autònomes per a l'establiment d'un tipus impositiu autonòmic, possibilitant un impost diferenciat segons el lloc on es consumia el carburant

A més, l'alt tribunal ha aclarit que l'obligació de devolució correspon a la comunitat autònoma on es van ingressar les quotes il·legals, encara que no fos la destinatària final d'aquests imports, sens perjudici dels ajustaments interns entre Estat i comunitats autònomes.

 

 

Empresa familiar. Préstecs socis-societat.

És freqüent en el si de l’empresa familiar l’existència de relacions econòmiques entre els socis i la societat, i de manera més concreta, de disposicions financeres o préstecs entre ells. En aquest sentit, hem de recordar que moltes vegades i en determinats contextos el criteri de l'Administració tributària es de qualificar aquestes operacions com un rendiment de capital mobiliari, per la quantitat total prestada, a integrar a la base imposable de l'IRPF del soci -i per tant tributar-.

Aquest context, es sol produir quan el soci rep de la societat quantitats econòmiques o bé pagaments de despeses personals del soci, i aquestes es reflecteixen en la comptabilitat de la societat, normalment al compte 551 de compte corrent amb socis i administradors, compte que està previst per registrar operacions transitòries i no saldos a llarg termini.  Així mateix, en la majoria d’ocasions, hi ha l’absència de constància escrita del suposat préstec - per tant, no consten elements essencials com el termini de devolució, les garanties, interès etc- i de devolucions significatives i constants.

Per tant, és recomanable que es documenti i es liquidi degudament aquest tipus d'operacions, pactant unes condicions de finançament i uns terminis raonables de devolució, a preus de mercat. Així mateix, recomanem que es comptabilitzi l’operació com una operació a llarg termini -compte 242-, i que se sigui diligent amb el compliment del contingut del contracte.

 
 

Empresa familiar.  Consideració dels préstecs o línies de crèdits concedits a filials com a actius afectes a l’activitat. 

DGT. Consulta vinculant V3101/2023, de 28 de febrer de 2023

 La consultant és una persona física titular del 100% de les participacions d'una societat hòlding, dedicada a la tinença i gestió de participacions, comptant amb els recursos personals i materials suficients. La societat holding concedeix préstecs, remunerats segons el mercat, a algunes de les entitats filials en què participa.

 La consultant planteja si els préstecs o línies de crèdit, remunerats a un tipus d'interès de mercat, atorgats per la societat holding a les seves participades poden considerar-se actius necessaris i, per tant, afectes a la seva activitat per a l'aplicació de l'exempció prevista a l'article 4.Vuit. Dos de la Llei 19/1991 de l'IP, de l'anomenada “empresa familiar”.

 L'Administració Tributària conclou que la valoració de l'afectació a l'activitat dels actius s'ha de basar en els criteris de l'IRPF, i no hi ha un criteri general que permeti determinar l'afectació dels actius per la naturalesa, sinó que s'ha d'avaluar cas per cas.

 
 

Empresa familiar.  El Tribunal Suprem consolida la doctrina sobre l'acció de responsabilitat pels administradors per deutes socials i la presumpció de desequilibri patrimonial davant la manca de dipòsit dels comptes anuals.

Sentència del Tribunal Suprem, Sala Civil, número 275/2024, de 27 de febrer de 2024

El Tribunal Suprem reitera la seva recent doctrina jurisprudencial en relació a la responsabilitat dels administradors socials per deutes socials de l'article 367 i següents de la Llei de Societat de Capital (LSC):

El Tribunal manifesta que respecte de l'incompliment de l'obligació de dipòsit dels comptes anuals al Registre Mercantil, recorda el criteri fixat en varies sentencies prèvies, d'acord amb les quals si bé aquest incompliment no determina per si sol la responsabilitat de l'administrador per deutes socials, llevat de prova en contrari, es presumeix que: (1) la societat està incursa en causa de dissolució per pèrdues quan no s'han dipositat els seus comptes i hi hagin indicis de la seva situació deficitària -com el tancament de facto i l'impagament generalitzat de deutes-, i (2) els deutes reclamats són posteriors a la causa de dissolució. Donat aquests supòsits procedirà l’acció de responsabilitat cap als administradors.

 

 
 Facturació electrònica 

Recordem el calendari actual dels dos projectes en matèria de digitalització de la facturació.

1)     Facturació electrònica obligatòria per a operacions B2B

L'entrada en vigor de l'obligació de facturació electrònica, establerta per la Llei 18/22 queda supeditada a l'aprovació i la publicació del seu desenvolupament reglamentari, de la següent forma:

Per als empresaris i professionals amb facturació anual sigui superior a vuit milions d'euros, a l'any de publicar-se el Reglament.
Per la resta d’empresaris o professionals als dos anys de publicar el Reglament.
La data d'aprovació del Reglament resulta clau per determinar la data exacta d'entrada en vigor d'aquesta nova obligació i en aquest cas, encara no hi ha una previsió a curt termini.

 

2)     Requisits dels sistemes i programes de facturació i sistema Verifactu.

En aquest cas, el Reglament sobre els requisits que haurà de complir els sistemes i programes informàtics de facturació sí que es va pel Reial Decret 1007/2023, de 5 de desembre. Malgrat tot, l'Ordre Ministerial que ha de regular les especificacions tècniques segueix pendent d'aprovació.

L'entrada en vigor -establerta al Reglament- d'aquesta nova obligació és diferent en funció dels subjectes a qui imposa obligacions: (a) per als productors i comercialitzadors de programari als 9 mesos des de l'entrada en vigor de l'ordre ministerial i (b) per als usuaris del programari a partir de l'1 de juliol del 2025.

Si el retard en l'aprovació de l'ordre ministerial persisteix i l'aprovació de la mateixa es produeix més enllà de l'1 d'octubre de 2024, no resulta viable que l'entrada en vigor per als usuaris sigui l'1 de juliol de 2025, atès que els 9 mesos des de l'aprovació de l'ordre de què disposen els productors i comercialitzadors de programari per adaptar els programes finalitzarà amb posterioritat a aquesta data. En conseqüència, tot sembla apuntar que s'haurà de posposar l'entrada en vigor per als usuaris dels sistemes i programes informàtics.